Vull dedicar un post, d’alta cultura i poca audiència, a tres mestres.
Un bon mestre és aquell que sap entusiasmar-te per allò que l’entusiasma. Algú que et captiva, que te l’escoltes perquè saps que te’n dirà alguna de bona.

La il·lusió, l’empenta, la voluntat didàctica i trencadora de tòpics, amb que Marcel Gorgori parla d’òpera (o de vins) resulta commovedora. En llibres i programes de ràdio i televisió, fent tàndem amb aquest pou de saviesa anomenat Roger Alier, Marcel Gorgori ha fet una tasca fantàstica. Gràcies.

marcel_gorgori.

.

Àlex Gorina es un d’aquells cinèfils freaks que sap que el 99,9% de pel·lícules tenen referents anteriors, i te’ls sabria dir si li deixis prou temps per fer-ho. El talent que té per linkar aspectes aparentment distanciats sempre resulta il·lustratiu. Veure’l (o sentir-lo) treballar, és veure’l (o sentir-lo) passar-s’ho bé. Ha fet d’una de les seves passions la seva feina, i ens ho encomana. Gràcies.

alex_gorina ..


I Joan Vives, és, si això pot ser, una explosiva barreja de les capacitats dels dos mestres anteriors, aplicat a un camp tan vast com ple de joies: la música clàssica. L’empenta, la voluntat didàctica i els coneixements, els combina amb una energia positiva i un humor fresc que semblen no tenir mai un instant d’ombra o dubte. A més, en les seves intervencions en directe, demostra una agilitat mental extraordinària i una bonhomia difícil de trobar en aquests temps. A tu també, Gràcies.

joan_vives..


D’aquests tres mestres, sense dubte bona gent, n’aprendrem sempre moltes coses.

Les imatges del post, són de la web de Catalunya Ràdio